La direcció de la revista lamenta profundament aquest perídode de desconnexió que ha estat degut a atacs en massa de pirates imformàtics, intents reiterats de boicot al bloc, denúncies a instàncies policials contra les nostres persones, i una querella judicial després del número de Carnaval. També, i en mooolt menor mesura, a una lleugera falta d'intensitat periodística dels nostres redactors, motivada sobretot per la precaritat laboral, els baixos salaris, el mobbing, i les festetes dels dissabtes que s'acaben arrossegant tota la setmana. Però el poble no para i les notícies i activitats s'acumulen per presentar una autèntica primavera calenta:
Trobada de gegants (25 de maig). Després de les 50 colles de la primera trobada, les 30 de la segona, les 10 de la tercera... s'espera que enguany, com a mínim, es pugui comptar amb els gegants del poble.
Trobada de puntaires (25 de maig). Les padrines de l'agulla ja fa dies que guarden lloc a l'Anjua, ja se sap que la tercera edat és previsora de mena.
COMINART (25 de maig). Les cues de les empreses s'allarguen cada dia des de l'ajuntament fins a l'Anjua per poder inscriure's a la fira de mostres de Vilanova. La regidoria de festes es planteja deixar a fora part dels interessats o bé allargar els expositors cap a la carretera d'Arbeca. Set televisions estrangeres i 64 periodistes acreditats cobriran l'acte. El presindent francès Nicolas Sarkozy ha comfirmat la seva presència i la de la seva senyora. També l'Expo de Saragossa enviarà tres delegats per agafar idees. Tots els hotels de Vilanova estaran plens fins a la bandera, el sindicat de taxistes es frega les mans i els locals d'ambient relaxat amplien instal·lacions frenèticament.
II Cursa de la Guineu (25 de mai... no!, volem dir 8 de juny). Aquests dies la pista d'entrenament del Camí la Plana està plena a vessar d'atletes locals que intenten rebaixar panxa per aconseguir un bon temps. Les llebres de la cursa ja estan decidides: la Ramoneta martí en la cursa femenina i el Cinentet en la masculina.
D'altra banda informem que les recents pluges es deuen indefectiblement a la peregrinació organitzada per la Congregació de Devots de la Mare de Déu del Lliri que va tenir lloc el passat dimenge 4 de maig. Amb mossèn Xavier i el Sant Cristo gros al capdavant, la colla de peregrins anaren en romeria fins als Fondets on s'ofrenaren els sacrificis, es digué missa i, segons fonts certeres, es cantà una coneguda oració consagrada a la "Virgen de la Cueva". A causa de l'èxit de la iniciativa, ja els han arribat ofertes per anar a fer bolos per tot el país.
dijous, 15 de maig del 2008
PRIMAVERA CALENTA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
16 comentaris:
Primera pàgina a obrir: l´Astella,clar que sí!. Felicitats!!, i ànims!!!
Quin munt d'activitats.
Tota la natura és desperta després de l'hivern,el dia més llarg ens donarà temps de tot?
Trobeu tema en tot estellats,com treballeu,un proposa,tots hi dieu la vostra,busqueu que sigui actualitat...teniu la pestanya oberta vaja!Que us duri.
Hola a tothom: És la primera vegada que entro en aquest Blog,i bueno, és guai!. Sóc la Rossa de Cal Martí (El d´import-export cebes). He vist que al 8 de Juny hi ha la segona cursa de la Guineu, i com que podríem dir que per mèrits propis, sóc semi-professional, us dono quatre consells per encarar aquesta mini prova, que coincideix plenament amb el meu entrenament diari.
Primer: Porteu la roba adecuada.Rés de samarretes orteres,leggings ni escalfadors.
Segon: Jo l´acabaré amb 40 minuts, el farrereta amb 30 i pico, la demés people amb 50 minuts o 1 hora, i les llebres Ramoneta i Cinentet, simplement no l´acabaran o desviaran a Cal Manolo (No tingueu la temptació de seguir-los i mireu-vos bé el recorregut.
Terçer: Hidrateu-vos bé.Això vol dir "Hidra", que és aigua, i rés més. Alcohol zero. La cursa per borratxos és per la Festa Major!.
Quart: Si no heu corregut mai. Us convido als meus entrenaments (De Dilluns a Diumenge, dues seccions: Al matí de 07,00 a 08,00 i per la tarda de 20,00 a 21,00. Sortida desde Cal Manolo.
Us espero a tots!,1,2,1,2,1,2,3.I recordeu arribareu a la FI si seguiu els consells de la Rossa Martí!
Cominart passat per aigua, els gegants sota cobert... només s'ha salvat les puntaires. No volíem aigua?, doncs aquí la tenim!
Llàstima de Fira: No sé si en casos així, seria bó poder-la Post-posar?(Suposo que deu anar per calendaris,etc...).Events com aquest, són els que fan gran al poble. Vé molta gent de la contrada i veuen la riquesa més gran que tenim: El Teixit Associatiu i la trempera dels Vilanonovins. Un altra cita per continuar creixent és la "Segona Cursa de la Guineu". He parlat amb molta gent, per animar-los a fer-la, i la veritat, és que hi ha molt "cagat", o millor dit,"gent amb por a fer el rídicul.Només s´enten per desconeixença, ja que, encara que sigui una cursa, no vol dir que tothom l´hagi de fer corrents. És una cursa popular i oberta a tothom,així que, ànims i a apuntar-se, que no pot ser, que fallem.(Tan si plou com si no plou...la Guineu sempre és mou!).
Sembla que està una mica mort el bloc o blog, no?
Tanta gent s'està entrenant per la cursa mundial de la guineu? per cert, parlant de la cursa, hi ha molta gent apuntada? per que l'any passat deunidó!
Astellats a veure si us moveu!!! i escriviu alguna cosa per animar la cosa!
Si el blog estava mig mort...FELICITATS!!!!.L´ACABES DE RESUCITAR. T´haurem de fer una entrevista(Diaris,Ràdio,Televisió).Òstia,com ho has fet, per escriure sis línies?; ha estat díficil?;com t´has sentit?. Ets....uf!!!...i a més aniràs a còrrer a la Segona Cursa de la Guineu!!!!. Realment estem davant d´una espècie amb perill d´extinció: LA GUINEU .
Sí, ja veig el titular, LES GUINEUS, UNA ESPECIE EN PERILL D'EXTINCIÓ
La veritat és que seria una pena que aquest blog moris.
venga en perill d'extinció!,fem que sigui una especie protegida i respectada per tots,caram!
Quand tot-hom acabi examens de cara a l'estiu segur que serà un altra cosa,sino....
Res de primavera calenta i si ben passada per aigua.
Que té por la gent que aquella colla de trempats que amenaçaven en introduir-nos un virus als bloggers?
Ah, però ... resulta que no era un animal en perill d'extinció???
Abans se'n veien més però ara per trobar-te'n una a la carretera, com era costum, han de passar dos anys. S'han tornat uns animals reservats i recelosos, com si s'haguessin clavat una estella, amb e, al peu i no se la puguessin treure.
la prova de la seva reserva creixent: cada vegada gosen menys pronunciar-se en aquest blog adornat de teranyines, i això en l'anonimat, imagineu-vos en públic!
Bé,la pregunta del dia:
Què en penseu d'això d'allargar la setmanada de treball?
El gran problema d´avui i de cara a un futur, no és pas la cantitat d´hores que és treballi,sinó la calitat, i una cosa tan important com el Sacrifici Laboral. Un ejemple: Empresa franquiciada de 3 anys. Han passat més de 30 "treballador/es" amb la tàctica del Finiquito; això vol dir, treballar una setmana, cobrar el finiquito (Uns 300 euros)...i plegar. Això es fa en 3,4 o 5 empreses i ens surt la bònica cantitat de 1200 Euros sense fer rés de rés. Aquesta tàctica et permet dir a casa que treballes, aconseguir una cantitat de diners per anar tirant (passar un bon estiu, anar a concerts, caps de setmana,etc...). A casa, totes les necessitats ja estan cobertes: Menjar, Llit, Play Station,moto,paga setmanal,etc...
Ja poden ser 35,40 o 65 hores, que si la mentalitat laboral és aquesta, el futur de qualsevol país és ben fàcil de preveure. Per altra banda...gràcies per aumentar el nívell i calitat del blog (A l´últim ànomim).
Doncs no se pq dius que a casa les necessitats ja estan cobertes, jo ja fa 3 anys que visc sol, i les necessitats no estan pas cobertes, entre el lloguer, el menjar, la benzina, el mòbil, (no tinc ps), ja no et dic si pagues hipoteca! etc... amb feines arribo a final de mes. I tinc un sou que tampoc està tan malament, es més dels 1200€ que comentaves. Potser si que es = les hores que treballem, el que no es = son els sous, pq el nivell de vida va pujant i en canvi els sous van baixant, proporcionalment parlant.
O sigui, amb el meu sou, no hem puc permetre cap caprixo, i si vull fer un viatge, vacances..., he de fer treballs extres si no, jo no arribo, per desgracia, la gent de la meva quinta, ens ha tocat viure com a "mileuristes", espero que els nostres fills no hagin de passar per això i tinguin un sou més digne.
La conclusió es, que si vull viure amb comoditats, he de fer més de 35 o 40 hores, ja sigui amb una feina o amb moltes, la resta es sobreviure.
A l´última ànomim, i a tots els Astellats, que amb les seves preguntes i reflexions, fan gran aquest Blog: UN REGAL.Relacionat amb la feina,amb la família, amb la mort,etc...un llibre que us farà reflexionar i potser donarà respostes a moltes de les vostres inquietuds: ELS DIMARTS AMB MORRIE, de Mitch Albom.
Morrie Schwartz, el vell professor, es mor, i Mitch, el seu antic alumne, el visita cada dimarts per assistir a un curs molt especial. Un curs en què, partint de l´experiència viscuda, parlaran de temes com l´amor, la família, l´amistat, el perdó, i gràcies al qual Mitch arribarà a entendre el veritable sentit de la vida. Les últimes classes de Morrie ensenyaran a Mitch el valor de les paraules, la riquesa de les emocions i el plaer de la ironia, però, sobretot la dignitat de les persones davant les situacions més dures de la vida. Els dimarts amb Morrie és un relat directe, emocionant i captivador que ha copit la consciència de milions de lectors i que explica amb senzillesa el curs natural de la vida.
Realment,desprès de llegir-lo, tots els "Mitch" que vaguem pel món, segur que veiem desde una altra prespectiva, temes com ara, el treball, capritxos,diners,etc...
És fàcil de llegir (219 pàgines), d´una lectura ràpida i que enganxa,(amb 2 o 3 dies llegit, tota una vida per portar-ho a la pràctica).
Gràcies pel regal Tieta,i Bona Nit a tots els Astellats!.
Hola de nou!
Com que si treballes una setmana i plegues, cobres 300€ de finiquito... Què és nou això? Amb pensava que el finiquito era si et despedien o si s'acabava el contracte ( fan contractes d'una setmana en aquestes botigues? I pots fer-ne uns quants així de consecutius sense més ni més???).
Òndia, explica-m'ho bé això, no tinc edat per posar-ho en pràctica però s'ha d'estar informat!
I gràcies pel consell sobre el llibre! Tot i que no cal llibres per adonar-se que cada día hauríem de donar les gràcies a ... per tot el que tenim i podem fer, el que som/no som i podem arribar a ser, el poc que tenim i, no obstant, lo molt que podem compartir d'aquest poc que tenim ( o això ens sembla).
El sentit de la vida és que no té sentit, no hi ha sentit igual que a l'univers no hi ha direcció: a cada moment és el sentit que TU hi poses, la direcció que TU prens. Aquí està la nostra soletat, en la nostra pròpia responsabilitat per tot el que ens passa, la qual cosa és el que ens costa més d'assumir!
Bufa! Ja n'hi ha prou per avui! Així doncs, perquè no ser mig formiga mig cigala ( l'animal,eh)!
Al mileurista, si mai et trobes apurat, aprofita aquest blog, estic segur que algú et donarà un cop de mà, ni que sigui anònim!
Quin ensopiment més ensopit! Qui serà el desensopidor que el desensopi? El desensopidor que el desensopi bon desensopidor serà! A fe de Déu que sí!
Publica un comentari a l'entrada