LOCALISMES

La possibilitat de construir un local divideix pares i mares dels adolescents vilanovins

Aquesta no és una notícia copiada i enganxada del vilaweb, tampoc està extreta de cap fòrum del Vilaweb, i tampoc l'ha escrita Saül Gordillo però segur que algú hi troba la seva part interessant.
Que als 12, 13, 14 o 15 anys els nois i noies del poble vulguin un local no té res d'estrany. De fet, només cal mirar un pèl enrere per comprovar que les generacions anteriors han tingut en moltes ocasions, un espai propi on fer les seves cerveses, fumar els primers cigarrets i més i fins tot iniciar-se en el sexe (Ai, perdó, volíem dir fer les aigües, mirar els teletubbies i jugar a la "xarranca"; no sigui que promocionem la mala vida des d'aquest modest bloc...).
Però què passa si els nois i noies, que ara sembla que es volen fer grans més aviat, en comptes d'espavilar-se per aconseguir aquest local el demanen als pares i mares? En una situació normal pares i mares engegarien els seus nenets i nenetes a pastar fang, col·loquialment parlant. Però aquest no ha estat la reacció dels progenitors de Vilanova.
El seu afany de proteccionisme ha canviat els papers fins al punt que han creat una nova associació de pares i mares per tal de gestionar el local. I és que els joves d'avui en dia, a diferència dels de fa uns quants anys busquen sobretot comoditat. I si els pares i mares poden finançar un sofà nou en comptes d'aprofitar els vells, per què no acceptar-ho? I si els pares, mitjançant una insignificant quota mensual de 500 euros, poden pagar la PS3 perquè hi juguin tots i totes, per què negar-s'hi? I si.. I si... I si ... fins arribar al punt que pel poble corre que alguns han d'hipotecar les seves propietats per consentir els menors amb tots els seus capricis.
Segons fonts properes a la recent creada Associació de mares i pares per la comoditat dels menors (AMPCM –llegit ampecem), han contractat un jove senegalès que s'encarregarà de ventar els inquilins en cas de calor i abrigar-los en cas de fred. Però aquesta no és l'única: els responsables d'aquesta iniciativa han sol·licitat a l'ajuntament que els proporcioni dues cambreres per solucionar la possible sequedat de gola que tinguin els menors. (Queda clar que amb aigua, eh?)
Malauradament però, el tema ha generat certa controvèrsia entre els mateixos organitzadors. Alguns pares i mares, es negaven a construir aquest espai i s'han agrupat en l'Associació de Mares i Pares Contra el Local d'Adolescents (AMPCLA, llegit ampecela). Fonts properes al grup dissident asseguren que ja s'estan preparant accions contundents per provocar el tancament del local. I és que a banda de la despesa econòmica que pot comportar a les famílies, aquest grup de pares assegura que pertànyer o no al local ha provocat la creació de diferents classes socials entre els joves, que ara van, segons la seva opció amb limousina o tractor, a l'institut.

POSTALS D'ESTIU (2): Mens sana in corpore sano

Com un núvol d'estiu, perfectament retallat pel sol del crepuscle, amb una silueta elegant i un color encisador. Aquest és, potser, el missatge subliminar que ens empeny a preparar-nos per als mesos de calor com si hom només depengués de la seva imatge i aparença.

Tres mesos abans del juliol comencen les oracions, salves, pentecostes, penitències, pregàries, i els altres rituals litúrgics del Culte al Cos. Les ofrenes són, segons protocol, a base de iogurts desnatats, cereals rics en fibra, amanides preparades, netes i tallades, la inscripció al gimnàs i una que altra crema anti-cel·lulítica. Passada aquesta auto tortura arriba l'estiu i és moment de comprovar resultats. La cosa no ha tingut l'èxit esperat: si una tarda vaguerosa decidim anar a pasturar per la piscina municipal veurem un ric mostrari de flotadors masculins i exuberàncies carnals femenines reivindicant el seu propi dret a créixer i multipicar-se.

Un cop acabada la lluita contra el quilo, amb més o menys fortuna, el proper objectiu és alimentar la nostra pell de melanina o el que és el mateix: agafar coloret. Hi ha qui comença al solàrium -el que puguis fer avui, no ho deixis per demà!-. Altres són addictes a les relacions socials i prefereixen estarrufar-se cada tarda sota el sol de les piscines, on de tots els seus músculs només exerciten el de la llengua, amb excusa preparada per tant poc productiva tasca: "jo vinc a acompanyar la canalla!". També n'hi ha una colla que els falta temps per córrer cap a la platja: el proper pressupost municipal inclourà la primera partida destinada a l'autovia Vilanova-Salou. I allí s'hi estarrufen les guineus, sota el sol de justícia, l'arena calenta, la tovallola, el banyador ajustat -preferiblement biquini en el cas de les dones, tot i que també s'estila el top-less (llàstima que no s'atreveixin a les piscines!)-, i si la memòria no falla una mica de crema solar -només una miqueta!- de factor més aviat baix: a la vida cal tenir objectius clars i sempre s'han de prioritzar!

I encara hi ha qui diu que salut i bellesa no van de bracet! I tant!, són la base del lloat "corpore sano". Després, si ens sobra una mica de temps, ja ens cuidarem del "mens sana". Com dèiem, cal saber prioritzar!